Entrevista

Introducció:

La Revolució Industrial és una transformació tecnològica (introducció de màquines), que s'està aplicant a l'agricultura, al transport i als tallers que passaran a dir-se fàbriques.
Com a transformació tecnològica, es substitueix la força humana i animal per màquines.

Una màquina és mou per una força. A Anglaterra s'han descobert dues forces:

El carbó i el vapor d'aigua.

En quant a l'agricultura, s'ha substituït el sistema triennal (divisió de la terra en tres parts) de l'Antic Règim pel sistema Norfolk que consisteix en dividir les terres en quatre parts en lloc de tres. Allà es sembren les collites en dues parts del terreny, mentre que les altres dues es destinen als animals (que es mengen les herbes i dipositen allà els seus excrements, cosa que fa que millori la qualitat de la terra). I l'altra part restant es destina a sembrar productes d'arrel (cosa que fa que el nitrogen es quedi a la terra i aquesta millori en qualitat).

En acabar amb els estaments de l'Antic Règim, molts pagesos que treballaven al camp, s'han anat a viure i a fer feina a les fàbriques de la ciutat. Per saber com viuen aquests pagesos hem entrevistat a en Tom White.

És millor la qualitat de vida de la ciutat que la del camp?Jo em pensava que sí, però en arribar ens vam trobar amb tot el contrari. Perquè quan vam arribar a la ciutat, no teniem prou diners per comprar una casa, per tant, hem hagut de compartir casa amb dues famílies més. Això ens ha suposat un problema en quant a la nostra intimitat.

Hem parlat de la vostra situació personal en quant a l'allotjament, però... Quines eren les vostres espectatives respecte a la feina de la ciutat?Les nostres espectatives eren que si ens anavem a la ciutat la nostra situació econòmica milloraria fent feina a les fàbriques, ja que pensavem que em pagarien més. Però ens hem adonat que els amos de les fàbriques, els burgesos, ens paguen molt poc perquè així ells poden obtenir un benefici més alt. Per aquest motiu, la meva dona Margaret, juntament amb el meu fill William, han començat a fer feina també a les fàbriques, encara que a ells els hi paguen menys que als homes.

Heu pensat mai en fer alguna cosa per canviar la vostra situació laboral?

Si el temps passa i les coses segueixen com estan, haurem de prendre mesures contra els burgesos...

Què pensa sobre la teoria del liberalisme econòmic que diu que el govern no ha d'intervenir amb els preus mínims i màxims dels sous dels obrers?

Jo no estic a favor d'aquesta teoria perquè feim moltes hores de feina per el poc sou que ens dónen.

Per veure aquesta situació desde una altra perspectiva, hem fet una entrevista a en Harold Nose, un pagès que no ha canviat la seva vida per anar a la ciutat, sino que s'ha quedat a les seves terres.

Per què va decidir quedar-se al camp quan tenia la possibilitat de anar-se'n a la ciutat?

Vaig decidir quedar-me al camp perquè encara que abans feia moltisima feina, m'agrada aquesta professió, i a més, encara que s'hagi acabat amb la societat estamental, crec que és bonic conservar l'ofici d'anteriors generacions.

S'arrepenteix d'haver près aquesta decisió?

Sincerament no. No m'arrepentesc d'haver près aquesta decisió perquè gràcies al sistema Norfolk la vida al camp ha millorat molt, i ara podem menjar i abrigar-nos un poc més que abans a l'Antic Règim. Des de que la gent s'ha anat a la ciutat els que ens hem quedat al camp, tenim més temps lliure per poder estar amb la família o amb els amics.

Si li ofereixen anar-se a la ciutat a fer feina cobrant un sou més alt, hi aniria?

No. Em sembla que no perquè a part de que m'agrada la meva feina, he parlat amb un companys que treballaven amb jo al camp i que s'han translladat a la ciutat. Diuen que la seva situació no és gaire bona, ja que han de viure tres famílies a la mateixa casa, i l'aire que es respira a les fàbriques no és saludable perquè està molt contaminat degut al carbó que es crema per poder emprar les màquines. En conclusió em quedaria visquent al camp.

Com que els burgesos han de pagar menys impostos s'estan enriquint ràpidament. Per aquest motiu, aquests són els amos de la majoria de fàbriques de la indústria, poseeixen varies terres, etc.

Gràcies als avenços de les noves tecnologies (màquines) el transport també evoluciona quan s'introdueix el vaixell de vapor i el ferrocarril.

Per desfer alguns dubtes que encara ens hi queden sobre aquest tema, hem volgut entrevistar a en James Hacker (reputat burgès).

Com ha afectat la intruducció dels transports motoritzats a la venta dels productes locals en altres països?

A nosaltres la introducció del transport ens ha afavorit perquè ara podem comercialitzar els nostres productes en menys temps del que tardavem abans. Gràcies al transport hem pogut viatjar i conèixer món, cosa que abans per nosaltres era impensable. També, en els meus viatges he vist productes que en aquest país no hi ha cosa, que m'ha fet guanyar doblers perquè he comercialitzat aquests productes que vénen d'un altre país llunyà.

Què pensa sobre la teoria del liberalisme econòmic que diu que el govern no ha d'intervenir amb els preus mínims i màxims dels sous dels obrers?

Aquesta teoria em beneficia perquè no hi ha preus mínims i jo puc pagar el que vull. De manera que si els beneficis han estat relativament pocs, jo puc pagar-li poc als meus obrers i així quedarme amb bona part dels beneficis.

No li sembla que el que esteu fent amb els pagesos és un poc cruel?

Jo he viscut la mateixa situació que els pagesos i sé que és dur, però em sembla que ara em toca a mi gaudir d'una bona vida i de tot els doblers que pugui.

A més, si no fos per jo cap ni un dels pagesos que treballen en les meves fàbriques tindira feina, em sembla que haurien d'estar agraïts.